Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona - El web dels professionals de l’hostaleria

El Punt. En el quart trimestre del 2005 les comarques gironines ocupaven la setzena posició a l'Estat i ara ja se situen en la trenta-unena. Girona ha perdut quinze posicions en quatre anys en el rànquing estatal de demarcacions amb menys taxa d'atur. Tenint en compte l'Enquesta de Població Activa (EPA), i comparant el quart trimestre de cada any, les comarques gironines ocupaven la setzena posició el 2005 (amb una taxa del 6,85%) mentre que, en el darrer trimestre del 2009, se situaven en la trenta-unena (amb un 19,24%, gairebé mig punt per sobre de la mitjana estatal). En l'àmbit català també s'ha baixat un graó. El 2005, només Barcelona i Lleida tenien un percentatge menor al gironí. Ara, Tarragona també. I és que l'impacte de la crisi ha fet molt de mal a la demarcació, que el 2007 va superar per primer cop la taxa d'atur estatal. Una situació que s'ha mantingut el 2008 i el 2009. Tradicionalment s'ha parlat de les comarques gironines com una zona privilegiada, amb una renda per càpita elevada, com un lloc d'oportunitats, de feina i de desenvolupament industrial. El Girona rai era un lema àmpliament utilitzat. L'anàlisi de l'evolució de la taxa d'atur a la demarcació en els darrers anys ens podria portar a canviar el lema per Girona malament rai. En el quart trimestre de l'any 2005, les comarques gironines eren la setzena demarcació, de les 52 que hi ha a l'Estat espanyol, amb menys taxa d'atur –que és el percentatge de la població activa (és a dir, amb possibilitat de treballar) que no té feina–. Per sota del 6,85% gironí només hi havia Osca, Barcelona, la Rioja, Alava, Burgos, Castelló de la Plana, Lleida, Navarra, Madrid, Saragossa, Terol, Guipúscoa, Palencia, Segovia i Sòria –que, amb una taxa del 4,09%, encapçalava el rànquing de menys atur–. En aquell moment, Girona estava pràcticament dos punts per sota de la mitjana estatal (8,70%) i gairebé a l'alçada de la catalana (6,60%). Ceuta era en aquell moment la demarcació de l'Estat amb una taxa d'atur més alta, d'un 17,58%, gairebé el triple que al territori gironí.

Quatre anys després, la situació ha variat i molt. Les comarques gironines han baixat quinze llocs en el rànquing de demarcacions amb menys taxa d'atur. En el quart trimestre del 2009, se situen per sota de la meitat, en concret, a la trenta-unena posició, amb una taxa del 19,24%. Supera (i així ho fa des del 2007) la mitjana estatal, que és del 18,83%, i també la catalana (del 17,01%). Demarcacions com ara Tarragona, Lleó, Toledo, Càceres, Conca i Pontevedra, entre altres, que quatre anys enrere tenien una taxa d'atur superior a la gironina, han experimentat un increment més baix en aquest període, i actualment tenen un percentatge inferior al de Girona. La taxa més elevada de l'Estat, en possessió a finals del 2009 de Las Palmas (29,30%), ens queda més a prop que fa quatre anys. En aquest sentit, en aquest període, a la demarcació pràcticament s'ha triplicat la taxa d'atur. D'un 6,85% el 2005 es va passar a un 7,31% el 2006, a un 9,27% el 2007, a un 14,14% el 2008, i fins a un 19,24% el 2009. Si es fa la comparació en l'àmbit català, també hi surt perdent. Si la taxa a les comarques gironines s'ha triplicat, a Lleida només s'ha duplicat i, a Barcelona i Tarragona, és 2,5 vegades superior. Això ha provocat que sigui la demarcació catalana amb la taxa d'atur més alta.

De l'anàlisi de les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) es desprèn que la demarcació de Girona ha tingut un comportament diferent en l'actual crisi en comparació amb la que es va produir el 1992. Malgrat que les taxes d'atur no es poden comparar entre els dos períodes, per un canvi en el model estadístic a partir del 2001, sí que hi ha un punt que crida l'atenció. L'actual crisi va començar a fer-se present a finals del 2007, va esclatar el 2008, i es va perllongar durant tot el 2009. En aquest sentit, en el quart trimestre del 2007, la taxa d'atur gironina va superar, per primera vegada, la mitjana estatal (9,27% i 8,60%, respectivament). Durant els dos anys següents, la situació va continuar en els mateixos termes: la taxa gironina va ser superior a la mitjana de la resta de l'Estat –14,14% i 13,91%, el 2008, i 19,24% i 18,83%, el 2009–. En canvi, durant el 1992 i els anys posteriors, tot i que a les comarques gironines es va registrar un fort augment de la taxa d'atur, mai es va superar el percentatge estatal. Així, el quart trimestre del 1992 a Girona es registrava un 11,60%, mentre que a l'Estat era d'un 20%. El 1993, els registres eren del14,70% i el 23,80%, respectivament. El 1994, del 15,20% i el 23,90%. I, el 1995, del 13,60% i el 22,80%. A partir d'aquest exercici, tant la taxa d'atur gironina com l'estatal van disminuir durant diversos anys.

Ens els dos darrers anys també s'ha constatat un canvi de dinàmica en la l'afectació de la taxa d'atur en els homes i les dones. Del 2005 al 2007, el percentatge femení d'atur sempre va ser superior al masculí. En concret, en el quart trimestre del 2005, la taxa de les dones era del 8,09% i, la dels homes, del 5,92%. El 2006, els percentatges eren del 8,50% i el 6,39%, respectivament, I, el 2007, la comparativa era del 3,52% i el 6,15%. A partir del 2008, però, la taxa d'atur masculina va fer un salt espectacular i la femenina en canvi, un pas enrere –el 15,99% i l'11,45% eren els registres per a homes i dones, respectivament–. En el quart trimestre del 2009, el percentatge dels homes va continuar sent superior al de les dones, malgrat que en aquest darrer cas es tornés a produir un creixement, després del parèntesi del 2008. Així, la taxa d'atur dels homes se situava en el 21,56% mentre que, la de les dones, en el 16,08%. D'altra banda, a través de les dades de l'EPA, es poden visualitzar els problemes per trobar feina, especialment entre la població més jove. En aquest sentit, si en el quart trimestre del 2008 hi havia una taxa del 4,1% de desocupats que buscaven per primer cop una feina, el percentatge es va elevar fins al 8,4% el quart trimestre del 2009. És a dir, la xifra es va doblar en només dotze mesos.